Tot consumidor digital té el dret de dur a terme reclamacions de compres en línia en cas que la compra no arribi al destí indicat, hi hagi problemes en la devolució d’algun article o fins i tot si el preu pagat no fos l’indicat en la pàgina web.
Espanya és dels països de la Unió Europea que al llarg dels anys ha registrat un creixement més elevat de la compravenda en línia. En aquest sentit, no és d’estranyar que a causa de la digitalització i a l’augment de l’ús del comerç electrònic els nostres hàbits de compra hagin canviat.
És crucial crear un entorn segur i de confiança per als consumidors que participen en l’àmbit del comerç electrònic. Així, el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, estableix l’obligació de facilitar al comprador la informació relativa als tràmits que hauran de seguir-se per a la formalització del contracte, així com les principals característiques dels béns i serveis posats a la disposició del consumidor. És aquest sentit, els prestadors de serveis estaran obligats a implementar les mesures de caràcter tècnic com a garantia enfront dels possibles incidents de seguretat que es puguin donar, així com de posar en coneixement als consumidors les bones pràctiques a l’hora de dur a terme les compravendes en línia.
Tot consumidor digital té el dret de dur a terme reclamacions de compres en línia en cas que la compra no arribi al destí indicat, hi hagi problemes en la devolució d’algun article o fins i tot si el preu pagat no fos l’indicat en la pàgina web. Els mecanismes de reclamació que té el client són:
- Posar-se en contacte amb el servei d’atenció al client del venedor. A través d’aquest primer pas el que s’intenta és arribar a una solució amistosa que beneficiï les dues parts, tant al consumidor com al venedor.
- En cas que no s’arribés a un acord, el consumidor té l’opció de dirigir-se a un procediment de mediació davant l’oficina municipal d’informació del consumidor, així com a les juntes arbitrals de consum que correspongui per territori i iniciar un procediment arbitral amb la finalitat de solucionar el conflicte. Cal esmentar que tots dos processos són d’accés gratuït, amb efecte jurídic el laude arbitral que es dicti en cas que s’estigui duent a terme un procediment arbitral, és a dir, amb la mateixa conseqüència jurídica que tindria una sentència ferma.
- També existeixen diferents associacions de consumidors i usuaris en cada comunitat autònoma, on el consumidor podrà rebre l’assessorament sobre el cas concret.
- Si arribats a aquest punt el conflicte segueix sense resoldre’s, el consumidor podrà recórrer a la via judicial a través de la interposició d’una demanda per incompliment contractual.
Hem de tenir en compte que tot l’esmentat anteriorment es dona en casos de compravenda dins del territori nacional. En cas que l’empresa venedora estigués situada en un altre estat membre de la UE, l’organisme competent seria el Centre Europeu d’Informació al Consumidor. Si fos un país tercer sense establiment permanent a la UE, la situació es complicaria perquè caldria dirigir-se a les institucions o als tribunals del país on estigués establerta l’empresa venedora.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.