La Direcció General de Tributs ha assenyalat que es podrà aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual al 100% aquell copropietari que, tenint ja dret a aplicar el règim transitori d’aquesta deducció, hagués adquirit per dissolució del condomini la resta de la titularitat de l’immoble amb posterioritat a l’1 de gener de 2013.
La Direcció General de Tributs (DGT) ha assenyalat en la seva consulta vinculant V1266-22, de 6 de juny, que es podrà aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual al 100% aquell copropietari que, tenint ja dret a aplicar el règim transitori d’aquesta deducció, hagués adquirit per dissolució del condomini la resta de la titularitat de l’immoble amb posterioritat a l’1 de gener de 2013.
Així, la DGT assenyala que per aplicar la deducció per la part adquirida a partir de l’1 de gener de 2013 del que constituïa el seu habitatge habitual, caldrà que l’altre copropietari, el qual deixa de ser propietari, hagués practicat en un exercici anterior a 2013 aquesta deducció en el percentatge corresponent a la seva participació en el condomini i que, al seu torn, no se li hagués esgotat a la data d’extinció del condomini la possibilitat de continuar practicant la deducció per inversió en habitatge habitual. La deducció per aquesta part tindrà com a límit l’import que l’excopropietari, que deixa de ser titular de l’immoble, hauria tingut dret a deduir des de la data d’extinció del condomini si aquesta extinció no hagués tingut lloc.
Amb efectes des de la citada data, la Llei 16/2012, de 27 de desembre, va suprimir l’apartat 1 de l’article 68 de la LIRPF que regulava la deducció per inversió en habitatge habitual, suprimint, en conseqüència, aquesta deducció. No obstant això, la norma modificadora va afegir una disposició transitòria divuitena en la LIRPF que regula un règim transitori que permet practicar aquesta deducció a aquells contribuents que compleixin determinats requisits. En concret, aquesta disposició estableix:
«D.T. 18a. Deducció per inversió en habitatge habitual.
1. Podran aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual en els termes previstos en l’apartat 2 d’aquesta disposició:
a) Els contribuents que haguessin adquirit el seu habitatge habitual amb anterioritat a 1 de gener de 2013 o satisfetes quantitats amb anterioritat a aquesta data per a la seva construcció.
(…)
En tot cas, caldrà que el contribuent hagi practicat la deducció per inversió en habitatge habitual en relació amb les quantitats satisfetes per a l’adquisició o construcció d’aquest habitatge en un període impositiu reportat amb anterioritat a 1 de gener de 2013, tret que hagués resultat d’aplicació el que es disposa en l’article 68.1.2a d’aquesta Llei en la seva redacció vigent a 31 de desembre de 2012.
2. La deducció per inversió en habitatge habitual s’aplicarà conforme al que es disposa en els articles 67.1, 68.1, 70.1, 77.1, i 78 de la Llei de l’impost, en la seva redacció en vigor a 31 de desembre de 2012, sense perjudici dels percentatges de deducció que conforme al que es disposa en la Llei 22/2009 hagin estat aprovats per la comunitat autònoma.
3. Els contribuents que per aplicació del que s’estableix en aquesta disposició exercitin el dret a la deducció estaran obligats, en tot cas, a presentar declaració per aquest impost i l’import de la deducció així calculada minorarà l’import de la suma de la quota íntegra estatal i autonòmica de l’impost als efectes previstos en l’apartat 2 de l’article 69 d’aquesta Llei
(…)».
L’article 68.1 de la LIRPF disposava:
«Deducció per inversió en habitatge habitual. 1r Els contribuents la base imposable dels quals sigui inferior a 24.107,20 euros anuals podran deduir el 7,5 per cent de les quantitats satisfetes en el període de què es tracti per l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge que constitueixi o hagi de constituir la residència habitual del contribuent. A aquest efecte, la rehabilitació haurà de complir les condicions que s’estableixin reglamentàriament».
Conforme a això, s’exigeix la concurrència en el contribuent de dos requisits: adquisició d’habitatge, almenys d’una determinada part indivisa del seu ple domini, i que aquest habitatge constitueixi o hagi de constituir la seva residència habitual. I, per tant, amb independència de com s’instrumenti el seu finançament, de l’estat civil del contribuent i, si és el cas, del règim econòmic matrimonial.
La DGT segueix la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), de data 1 d’octubre de 2020, dictada en unificació de criteri, RG 561/2020, que assenyala:
«A l’efecte del que es disposa en la disposició transitòria divuitena de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en cas d’extinció d’un condomini sobre l’habitatge habitual a partir de l’1 de gener de 2013, si una de les parts obté el 100% de l’habitatge, tindrà dret a aplicar-se el 100% de la deducció per adquisició d’habitatge habitual sempre que s’hagués aplicat en un exercici anterior a 2013 aquesta deducció en el percentatge corresponent a la seva participació en el condomini.
La deducció a practicar per la part adquirida fins a completar el 100% del ple domini de l’immoble tindrà com a límit l’import que hauria tingut dret a deduir des de la data d’extinció del condomini el comuner que deixa de ser titular de l’immoble, si aquesta extinció no s’hagués produït. Això significa que l’aplicació de la deducció per adquisició d’habitatge habitual en relació amb la part que s’adquireix fins a completar el 100% del ple domini de l’immoble estarà en tot cas condicionada pel fet que el comuner que deixa de ser propietari s’hagués aplicat en un exercici anterior a 2013 aquesta deducció en el percentatge corresponent a la seva participació en el condomini i que no se li hagués esgotat a la data d’extinció del condomini la possibilitat de continuar practicant la deducció per adquisició d’habitatge habitual. Això succeirà quan el comuner hagués sol·licitat, de manera individual o conjuntament amb el comuner que es fa amb el 100%, un préstec per a l’adquisició de l’habitatge i no es trobés totalment amortitzat a la data d’extinció del condomini».
Es posa així de manifest la pretensió seguida amb l’aprovació del règim transitori que és la de respectar els drets adquirits per aquells contribuents que, havent adquirit el seu habitatge habitual abans de l’1 de gener de 2013, haguessin practicat la deducció per aquest concepte, recalcant que aquest respecte als drets adquirits no pot derivar en la seva ampliació.
Per tant, el contribuent que ja aplicava el règim transitori de deducció per inversió en habitatge habitual per tenir dret a això, respecte del seu percentatge de condomini, podrà aplicar-lo respecte de la resta del condomini adquirit a conseqüència de la seva dissolució, sempre que l’altre cotitular hi hagués tingut dret (és a dir, també l’hagués adquirit amb anterioritat al 2013 i hagués constituït el seu habitatge habitual) i no s’hagués esgotat aquest dret (que succeirà si es continua abonant el préstec hipotecari per a l’adquisició de l’habitatge que van ser cotitulars), i el límit de la deducció, de la part adquirida per la dissolució, serà l’import que l’expropietari hauria tingut dret a deduir-se des de la data d’extinció del condomini si aquesta extinció no s’hagués produït.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.
Una salutació cordial,